El diari de Feliu Formosa

Feliu Formosa és un dels més respectats poetes del panorama literari català (imprescindibles són Llibre de les meditacions i l'antologia Darrere el vidre); com a traductor, és considerat una màxima autoritat en versions de l’alemany; expert en dramatúrgia, sense ell no s’entén l’últim quart de segle del teatre a Catalunya; no és només un professor, sinó un mestre... Amb A contratemps, a més a més, va consolidar el seu vessant assagístic, molt valorat per la crítica.

Declarem d’entrada que el llibre és assequible (com ho és el propi autor) per a qualsevol públic. La seva prosa té voluntat entenedora i comunicativa. En aquest dietari, com en la seva poesia, Formosa es presenta en la vessant més vulnerable de l’ésser humà, sense ocultar fragilitats ni defectes. El narrador ens trasllada problemes de salut, pors i limitacions, fins i tot dubtes professionals. Però també, i sobretot, ens transmet aquells moments que il·luminen la vida: una conversa imprevista, una postal, una noia bonica a la terrassa d’un bar, una obra de teatre inesperada.

Es tracta d’un llibre petit, que mostra una selecció de pensaments que van des de la descripció de viatges a Alemanya (Heidelberg, Baden Baden, ) a homenatges i records d’altres escriptors catalans (Vinyoli, Vázquez Montalbán, Ferrater) i alemanys (Handke, Kleist i sobretot Brecht). Hi ha tres eixos temàtics als quals l’autor retorna constantment: reflexions sobre la traducció, sobre la poesia i sobre la dramatúrgia. Tot basat sobre un dia a dia que identifiquem amb facilitat.

Pel que fa a l’aventura del traductor, aquest dietari permet seguir-la amb detall i complicitat. Quan aconsegueix l’equivalència perfecta d’una frase, potser ajudat per la seva filla Clara, Formosa ens transmet un sentiment de satisfacció que ens el fa molt proper. Com no podia ser altrament, també reflexiona sobre el propi dietari. “Una cosa és l’experiència i una altra la necessitat de registrar-la en un paper”, diu; i també, “No es viu per escriure un diari”.

Al llarg del dietari descobrim la fragilitat del narrador, donada per l’angoixa que sent respecte a les obligacions que ell mateix s’imposa. Hi ha els reptes personals (la relació amb l’Anna, la visita a Alemanya i a d’altres escenaris de la memòria) però també els professionals (la dificultat d’una traducció, els contactes als actes literaris). És a través de la feina, precisament, que Formosa troba la serenor. El gaudi de treballar les paraules, de descobrir un nou autor, d’establir paral·lelismes entre poetes d’èpoques diferents... Tot plegat li proporciona una arquitectura sòlida per superar el dia a dia.

“Hi ha moments en què un acròbata que passa la corda fluixa fa uns quants passos ràpids i després s’ha d’aturar i restablir l’equilibri abans de continuar la marxa amb passos calculats o novament precipitats cap a la fita. Diria que ara em trobo en un moment de passos ràpids. Les obsessions de sempre caldrà trampejar-les en un moment d’aturada. Ara queden en un segon pla”. La simplicitat i la humilitat són dos trets propis de la literatura de Feliu Formosa, i també de la seva persona. Contra tot pronòstic, la ironia i el desencís vital, tan propis de l’intel·lectual, no envaeixen les pàgines d’aquest llibre, que per contra ofereix una recerca d’esperança i curiositat per un ampli ventall d’interessos, que s’encomanen al lector.

Autor: Feliu Formosa
Títol: A contratemps. Diaris
Editorial: Perifèric edicions, col. Escriptures
Col·lecció: Preu: 15.80 €