A l’Orient Mitjà, el pitjor encara ha d’arribar

Amb aquestes paraules concloïa el mític corresponsal a Beirut Tomàs Alcoverro la seva conferència “Mig segle de residència a l’Orient Mitjà”. Un descoratjador panorama en unes terres que ell coneix a fons i estima.

El cor del problema a l’Orient Mitjà en els anys 70 era el conflicte entre els països àrabs i Israel, seqüela de la Guerra dels Sis Dies de 1967. Les negociacions de pau fracassen i amb les “primaveres àrabs” els problemes s’agreugen.

La rivalitat entre el nou Iran de Khomeini (1979) i l’Aràbia Saudita, protegida dels EUA, configuraran en gran part la complexa situació actual de permanents violències.

A partir dels anys 80, l’Aràbia Saudita –i Qatar– començà a exportar i finançar les doctrines obscurantistes de l’Islam. La corrupció i el despotisme facilitaran el camí de les noves generacions de gihadistes.

EUA i Rússia rivalitzen en els fronts militars de tota la zona, sobretot a Iraq primer i ara a Síria. La violència engendra més violència i patiment. La població és objecte dels estralls bèl·lics. L’Orient Mitjà seguirà sent, durant molts anys, un esclat de terror.