Els Amics de la Unesco destaquen la publicació "Mirar un quadre"

...Saber mirar l’art és un art...
Mirar un quadre, col·locar-se davant d’una pintura, contemplar-la sense pressa i provar d’endinsar-se en els seus secrets és una operació cada dia més difícil. D’una banda, perquè la pintura mateixa es troba en decadència; ho ha denunciat fa poc Joan-Pere Viladecans: “Les noves tecnologies han eliminat el gest, han assassinat el pinzell i han afeblit el cervell del pintor”. D’altra banda, costa molt concentrar-se en un quadre estàtic enmig d’un món agitat pel moviment perpetu. Per això, el galerista Artur Ramon es lamenta: “Hem deixat de ser voyeurs de la pintura”.
Paradoxalment, els museus d’art són, segons diuen, els menys perjudicats per la crisi econòmica pel que fa al nombre de visitants. El secret d’aquest èxit es troba en les grans exposicions temporals o en les instal·lacions trencadores, però això comporta el risc de convertir els museus, com diu Narcís Comadira, en “parcs temàtics, jardins d’infància o entreteniment d’avorrits”. La gent que ara va als museus veu però no mira, o ho fa a través de la pantalleta dels últims ginys digitals...
Extret de l’article “Mirar un quadre” de Narcís-Jordi Aragó a El Punt Diari del 13/11/19