Fer castells lluny de casa

'He de reconèixer que, al principi, em va costar'

Fa vint-i-cinc anys que faig castells: vint a la colla del meu poble, Esparreguera, i cinc amb els Gausacs. Quan vam deixar la colla local, jo no tenia intenció de fer castells, però les meves filles volien continuar gaudint-ne i vam triar els Gausacs.

He de reconèixer que, al principi, em va costar. Primer pel temps en els desplaçaments —són uns 30 km que separen les dues poblacions— a més que nosaltres acabem de treballar a la mateixa hora que comença l’assaig. Sempre corrents per arribar el més aviat possible, sopar al cotxe i aparcar. Això dos dies a la setmana. L’autopista és la via més ràpida per arribar i a les actuacions anem amb el nostre cotxe, i, si vas sumant, t’adones que realment és una despesa important.

Per acabar, i no per això menys important, hi ha l’àmbit social, que et permet fer vincles amb la gent de la colla. Aquesta part és la més complicada per a mi, ja que no visc al mateix poble i no em permet gaudir-ne tot el que voldria.

Espero, ben aviat, tornar a tenir la pressa per venir corrents a Sant Cugat.

 

Mercè Folqué, castellera de Sant Cugat des de fa 5 anys i que viu a Esparreguera

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem