“Coneguem el Decret d’Inclusió”. 2ª part

Les famílies que cuidem infants amb discapacitats intel·lectuals, trastorns de l’espectre autista, trastorns greus de conducta i malalties degeneratives greus hem d’atendre les seves necessitats bàsiques: canviar bolquers, donar menjar, vestir-los, dutxar-los, acompanyar-los a caminar per la vorera, o arrossegar-los amb una cadira de rodes...

Per què les famílies que hem de tenir cura d’infants que no es fan grans, que no aprenen a ser autònoms i a tenir cura de si mateixos, amb qui el llenguatge no és una eina de comunicació i has de crear cada dia noves estratègies per a què estiguin connectats a les persones i al seu entorn, a més de totes les responsabilitats mèdiques, no tenim veu ni decisió a l’hora de decidir sobre la seva escolaritat?

Ja que el Decret d’Inclusió dona als Equips d’Assessorament Pedagògic (EAP) el ple monopoli en la presa de decisió i execució de l’escolarització dels nostres fills/es, demanem que almenys ho facin amb implicació, proactivitat i transparència.

Clara Bargalló

Acompanya’m StQGAT 

acompanyam.cat

acompanyam@acompanyam.cat

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.