El conte del senyor grill (4)

"La Matilde, que era l’única que no li deia senyor Grill, sinó Enric, li va dir i li va insistir que l’aniria a buscar i se l’emportaria a casa seva els dies que calgués"

Hola, sóc la Magalí, la néta de l’àvia que va cada dia a la Llar d’Avis i segueixo explicant-vos el “Conte del senyor Grill”. El senyor Grill (l’Enric-ric-ric, que potser viu al carrer Xerric-ric-ric!) l’endemà va sortir de l’hospital. Els metges van dir que s’havia donat un bon cop, al caure de l’escala i que el seu cap devia ser més dur que el terra, perquè no se’l va trencar. Però li van recomanar que es quedés a casa, descansant, per si de cas. Està clar, els metges no sabien que ell viu sol a casa seva i ell va pensar que aquest no era un bon consell, perquè si li passava alguna cosa, ningú se n’assabentaria. Per això va trucar a la Matilde, l’àvia amiga de la Llar, que potser l’havia anat a veure la vigília i li va explicar.

La Matilde, que era l’única que no li deia senyor Grill, sinó Enric, li va dir i li va insistir que l’aniria a buscar i se l’emportaria a casa seva els dies que calgués. La conversa va ser decidida, curta i ràpida i per això ni la Matilde ni ell mateix no es van adonar que el senyor Grill ja no tartamudejava. Què havia passat? Un miracle? Ho sabreu la setmana que ve. Ànims, avis i àvies, que a poc a poc ja aneu retrobant-vos i aviat podreu abraçar-vos..

Llar d’Avis de Sant Cugat

Valldoreix, 9

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem