Espanya, estat del segle XIX

L’estat espanyol és una anomalia democràtica, però sobre tot és un anacronisme. Un estat ancorat al segle XIX. La constitució del 78, en l’esperit, podria haver estat aprovada un segle abans. Malgrat diferències de forma, la concepció de l’estat és la mateixa del segle XIX. Mentre hi ha períodes de relativa prosperitat, s’instal·la l’estabilitat política i el vernís democràtic funciona. Però tant bon punt apareix qualsevol crisi (econòmica, territorial, social o sanitària), el vernís salta i es mostra l’autèntica naturalesa de l’estat: incompetència, autoritarisme, venalitat de càrrecs, militarisme,... Ni els governs demagogs, ni els cap d’estat que els sembla faltar un bull, ni els partits que s’anomenen progressistes i són reaccionaris, ni els ministres de sanitat buròcrates que no saben res de salut, ni els militars amb tota la xavalla al pit poden fer front als reptes del segle XXI. Per segles nous es necessiten entitats estatals noves. Per temps nous i reptes nous, necessitem la independència més que mai!

Francesc Salvador

santcugat@assemblea.cat

Seu social: Cristòfor Colom, 24