Humanisme, Transhumanisme i Posthumanisme

Des de l’homínid a l’homo sapiens-sapiens, l’ésser humà ha evolucionat extraordinàriament gràcies a la tecnologia que li permet dotar-se d’eines per resoldre els reptes que li planteja l’entorn. El domini del foc, les eines de tall, l’ensinistrament dels animals, l’horticultura... van fer passar de nòmada caçador-recol·lector a assentaments de caràcter hortícoles-ramaders…, i fins avui dia, on mitjançant la tecnologia mèdica, electrònica, informàtica i l’enginyeria és possible intervenir en l’individu incorporant-li tant pròtesi de diferents tipus com trasplantaments diversos.

També és possible alterar els seus gens, o bé estimular determinades zones cerebrals podent-li modificar els pensaments i sentiments. També és possible clonar, reproduir asexualment in vitro, optimitzar les capacitats i sentits, tant individuals com d’espècie a partir dels biorg, modificacions de cèl·lules germinals i/o intervencions cromosòmiques, tel·lomèriques, mitocondrials i de la permeabilitat de membrana cel·lular, amb l’objectiu de perllongar la vida indefinidament... o bé l’existència?

També s’està reflexionant sobre la possibilitat de “bolcar” la ment en un ordinador i prescindir del cos que “sols” aporta mobilitat i metabolisme. Hi ha límits? Quins podrien ser? Per què? Estem amb capacitat de transitar mitjançant un organisme híbrid humà-màquina des de l’ésser humà tal com el coneixem avui, fins a un posthumà biònic, híbrid o, fins i tot, genèticament d’una espècie diferent?