Les dones als castells

Quan als anys 80 del segle passat els Minyons de Terrassa van incorporar les dones als troncs dels castells, hi va haver un gran sotrac a la tradició i als cànons establerts. No s’esperava que les dones podien aguantar amb tant d’èxit com els homes la feble estructura que tenien al damunt. I no només això, sinó que avui dia quasi ningú dubta que els èxits aconseguits des d’aleshores per les colles no haurien estat possibles sense la participació activa de les dones.

Potser és en els càrrecs directius, tant tècnics com socials, on es troba més a faltar la presència femenina. Hi ha hagut molt poques cap de colla i també es poden comptar amb els dits d’una mà el nombre de presidentes de colla.

Tot i això, els gausacs som una destacable exempció, ja que hem tingut tres presidentes i podem estar orgullosos d’haver fet història tenint la primera dona que ha fet un castell de nou pisos com a segona tapada. Malgrat tot, queda molt perquè les diferències per gènere deixin de ser notícia.

Gausacs, amunt!