No volen que parlem, ni escriguem, ni pensem

El tribunal superior de justícia de Catalunya ens ha regalat una altra sentència contra el català. Podríem creure que darrere aquesta sentència, i totes les que l’han precedida, hi ha la voluntat de mantenir el català com una llengua de segona i, de retruc, trencar la cohesió social a Catalunya. En part és cert, però hi ha una altra motivació. Deia el cantautor Ovidi Montllor que “hi ha gent a qui no li agrada que es parle, escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada, que es parle, s’escriga o es pense”. Ens proscriuen el català per evitar que parlem, escriguem i pensem, perquè un poble que parla, escriu i pensa esdevé un poble lliure. Però nosaltres els catalans, sense importar origen, llengua materna o cultura, tossudament alçats, tal com vam fer durant la dictadura, seguirem parlant, escrivint i pensant. I amb la nostra tossuderia a parlar, escriure i pensar assolirem la plena llibertat que esdevindrà en proclamar-se la República catalana.

santcugat@assemblea.cat
Cristòfor Colom, 24