Ones en l'espai-temps

Fins ara, l’estudi de l’Univers s’ha basat en ones electromagnètiques, doncs ara, les ones gravitacionals faran possible observar aspectes del cosmos inaccessibles, desconeguts. Possiblement, es podrà arribar a saber què va passar a la primera facció de segon després del Big Bang. Però i com s’han detectat?

Doncs mitjançant dos detectors, un a Hanford (Washington) i l’altre a Livingston (Louisiana); varen comparar el temps que triguen dos feixos de llum a recórrer 8 km a l’interior d’uns tubs. Si una ona gravitacional distorsiona l’espai a l’interior del tub, de manera que l’espai s’allarga o s’escurça, els senyals dels dos feixos de llum deixen de coincidir. I arriba un senyal idèntic amb minúscules mil·lèsimes de diferència als dos detectors de LIGO, separats per 3.000 km; sens dubte el senyal era d’origen còsmic i venia de la direcció dels Núvols de Magallanes, les galàxies satèl·lits de la Via Làctia a 1.300 milions d’anys llum de distància. Ones de l’espai-temps.

Segons la teoria de la relativitat general d’Einstein l’espai no és buit, sinó que és com un teixit. La gravetat distorsiona l’espai-temps de manera similar a com o fa una pilota pesada si cau al bell mig d’un llençol. Espai i temps estan afectats per la gravetat que produeixen la massa i l’energia. En camps gravitatoris diferents, el temps no existeix, és el cas dels forats negres. 

Carme Mas- AASCV

SEU SOCIAL D’AASCV 

Plaça d’en Coll, núm. 4, 2a planta  

Tel: 93 603 05 29 – ext. 2115  

www.astronomia.cat 

astronomia-junta@astronomia.cat