Presidir una colla en temps de pandèmia

Sembla ahir quan començàvem una temporada amb tota la il·lusió. Mai haguérem pogut imaginar que una pandèmia ens faria embogir per una situació tan excepcional i que afectaria d’aquesta manera les nostres vides. Tal com anaven succeint els esdeveniments, ens havíem d’anar reinventant. La junta i la tècnica vàrem decidir unir esforços.

No havíem de gestionar només una colla castellera: havíem d’arribar a les persones individualment i l’esforç ens havia de permetre ser propers a cadascuna d’aquestes persones. Les seves preocupacions i els seus problemes havien de ser els nostres. Per a nosaltres ser castellers és això: nodrir-nos mútuament de les il·lusions i donar-nos suport en les adversitats. Va ser sorprenent el suport rebut, tanta solidaritat, tant agermanament: això ens va fer sentir l’empenta de molts companys, que amb la seva força ens carregaven d’energia per seguir endavant i ajudaven com podien en el que calgués. En definitiva, ens donaven il·lusió per poder repartir-la. Gràcies a tothom, ara ja sabem que és ser casteller!

ANNA VALDERRAMA, una de les persones signants de l’acta fundacional de la colla.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.