Darrerament hem sentit a parlar molt de la física o mecànica quàntica i de com descriu els fenòmens que s’observen a l’Univers. Pot semblar que és una teoria recent però s’hi va fer referència per primera vegada ja l’any 1931. El que succeeix és que, a diferència d’altres teories que poden resultar més o menys intuïtives, la mecànica quàntica no n’és gens i no és fins fa poc que s’han pogut fer observacions que en demostren la validesa. En poques paraules, la quàntica es basa en la simultaneïtat d’estats. És a dir, a diferència de la mecànica clàssica, en la qual cada partícula en un moment donat presenta un únic estat independent de l’observador, en la mecànica quàntica una partícula presenta tot un ventall d’estats alhora i no és fins al moment en què l’observem i la mesurem que se’n defineix un. El fet que un dels estats guanyi sobre els altres només depèn d’una funció anomenada de probabilitat. No tots els estats tenen la mateixa probabilitat de ser i és per això que en el dia a dia no veiem que ningú travessi una paret o que un vas d’aigua caigui a terra en deixar-lo sobre la taula. Podrien succeir aquests fets? La resposta quàntica és que sí però la seva probabilitat és tan i tan baixa que per a nosaltres, humans, és, a la pràctica, nul·la.
David Alonso (vocal AASCV)
SEU SOCIAL D’AASCV
Plaça d’en Coll, núm. 4, 2a planta
Tel: 93 603 05 29 – ext. 2115
www.astronomia.cat
astronomia-junta@astronomia.cat
aascv2015@gmail.com
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok