Sobre la Sardana Satànica (i 2)

El fet de ballar era quelcom molt masculí, perquè es podien exhibir ballant d’una manera molt plana i “dura”. Probablement, si ens veiessin ballar ara, ells no se sentirien gaire identificats.

L’evolució de la sardana, tal com l’entenem actualment, es va popularitzar entre el 1900 i el 1930 gràcies a l’empenta del moviment noucentista, profundament lligat al catalanisme conservador que tenia la voluntat de renovar la cultura catalana per fer de Catalunya un país autònom, modern, i europeu, tot fomentant els valors de la raó, la precisió i l’ordre. Per aquest motiu es va promoure un estil de ball molt més harmoniós que no es donés peu a les demostracions de talent individuals, és a dir, la sardana es va “dignificar” perdent la rauxa a favor del seny.

El que queda clar és que la “sardana satànica” és una forma d’expressar amb rauxa allò que tothom que balla sardanes comparteix, i això és l’amor per “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”.

Text de “Som Sardana”

Casa de Cultura - Carrer de Castellví, 8

08173 Sant Cugat del Vallès

Tel: 935891382 - 935897765

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.