Taules i cadires

El diàleg és sempre la millor eina per solucionar els conflictes. Però ha de ser un veritable diàleg: que es parli dels veritables problemes, que hi hagi voluntat de solucionar-los, que les solucions proposades siguin satisfactòries per ambdues parts i que hi hagi voluntat d’aplicar els acords. Cap d’aquestes condicions es compleix en l’anomenada taula de diàleg amb l’Estat espanyol. Pel que hem vist fins ara, no s’aborda la qüestió principal, que és el dret a l’autodeterminació del poble català i com exercir-lo, i les propostes de l’Estat espanyol són un insult a la intel·ligència dels catalans. L’Estat espanyol mai ha complert els acords, tal com és propi dels estats autoritaris i ara, amb les seves propostes humiliants, es confirma que tampoc ho farà. La metròpoli sempre es riu de la colònia. Què manté, doncs, allò que en diuen taula de diàleg? Molt probablement les cadires. No és qüestió de trobar solucions, sinó de perpetuar-se en la cadira, tot enredant el poble català.  Contra els falsos diàlegs, independència ja!

 

Francesc Salvador

santcugat@assemblea.cat

Seu social: Cristòfor Colom, 24

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.