"Abuelos", de Chema Heras

Una tarda de primavera l'avi Manel estava treballant a l'hort i va sentir que passava un cotxe anunciant que a la nit hi hauria ball al poble. L'avi va proposar a la seva dona d'anar-hi, però ella s'hi resistia perquè deia que ja no era una joveneta per anar a ballar.

"La abuela se miró en el espejo: ¿Soy fea como una gallina sin plumas?¡No digas eso mujer! Eres tan bonita como el sol. ¡Y haz el favor de apurar, que tenemos que ir a bailar!

Ell li va oferir una margarida i no va parar d'animar-la, cada cop que ella trobava una excusa: Per què et sembla que ets com una gallina sense plomes, si ets tan bonica com el sol que s'acaba de pondre? Per què t'has de posar color als ulls tristos, si els tens brillants com les estrelles de la nit? Per què dius que has de pintar-te les pestanyes, si encara que les tens curtes són boniques com l'herba acabada de segar? Per què vols posar-te crema sobre la pell arrugada, si la tens saborosa com les nous d'un pastís i els teus llavis són plens d'escalfor, com la sorra d'un desert?
Per què vols tapar-te les cames dient que les tens primes com una agulla de fer calceta, si les tens fines com les d'una oreneta?

Finalment, van sortir agafats pel braç. Quan van arribar els músics ja estaven tocant i ells es van posar a ballar. L'àvia, mirant els ulls del seu marit va veure que ell també tenia els ulls tristos com les estrelles de la nit, les pestanyes curtes com l'herba tallada, la pell arrugada com una nou, el cabell blanc com un núvol i les cames primes com les d'una oreneta. I després de mirar cap al cel, li va collir una margarida i li va dir: Manel, ets tan bonic com la lluna que acaba de sortir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.