Alzheimer: acceptació, positivisme i creativitat

L’Alzheimer arriba sense demanar permís. I el primer que ens trenca no és la memòria: és el futur que havíem imaginat.

Per això, el primer acte de rebel·lia és l’acceptació. No és resignar-se. És mirar la malaltia a la cara i dir: “D’acord, ets aquí. Però la vida no s’ha acabat”.

Acceptar no és rendir-se; és deixar de gastar energia negant la realitat per començar a gastar-la vivint-la.

I aquí entra el positivisme. No el de les frases fetes ni el dels somriures buits. El positivisme real, el que s’entossudeix a trobar un motiu cada dia. Celebrar que avui ha recordat el meu nom. Que ha rigut amb aquella cançó. Que hem caminat deu minuts sota el sol.

L’Alzheimer ens roba moltes coses, però no ens pot robar la capacitat de decidir on posem la mirada.

Perquè, quan la memòria falla, queda l’emoció, l’emoció, la creativitat.

Creativitat per comunicar-nos sense paraules: amb música, amb fotos, amb les mans. Creativitat per adaptar la casa, les rutines, els “t’estimo”.

Creativitat per inventar un present digne quan el passat s’esborra i el futur fa por.

L’Alzheimer és pèrdua, sí. Però també és l’oportunitat de descobrir que l’amor no viu als records. Viu a l’ara. I l’ara encara és nostre.

Més informació a AFA VO Casa de Cultura Sant Cugat: Dimarts, de 10 h a 14 h i Dijous, de 9 h a 12 h.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.