Si es parteix de la premissa que es tracta d'una realitat social poc coneguda, és molt important el fet d'endegar mecanismes per conèixer amb més rigor el fenomen sense llar, poder quantificar-lo a fi de poder planificar unes polítiques socials adequades. L'Administració competent s'hauria d'implicar activament en la reinserció laboral de les persones sense llar, i possibilitar que les empreses d'inserció tinguin accés privilegiat als concursos públics.
Amb caràcter general, han d'augmentar els pressupostos socials públics adreçats a atendre les persones sense llar.
Les polítiques d'habitatge han de tenir en compte les persones amb situació d'exclusió social. S'hauria de crear una borsa d'habitatges de lloguer per a col·lectius vulnerables i exclosos, a preus assequibles.
S'han de millorar les ajudes existents. Ara per ara, són insuficients les prestacions de PIRMI i PNC.
Cal promoure llocs de treball en empreses d'inserció sociolaboral.
Crear més recursos residencials per a les persones sense llar (centres d'acollida, llars residència, comunitats terapèutiques, centres especialitzats, pisos tutelats, etc.), ja que per a poder accedir a un recurs d'aquests hi ha una llarga llista d'espera. I que es tracti de recursos de llarga estada.
Posar en marxa un Projecte de Salut Mental d'intervenció directa al carrer. També és necessari crear centres de salut mental i programes de prevenció d'aquestes patologies.
Facilitar l'accés gratuït a les medicacions per a les persones amb pocs recursos econòmics. Hi ha medicaments molt utilitzats en determinats tractaments d'addiccions, no coberts per la Seguretat Social i als quals les persones sense recursos no tenen accés.
Ha de millorar la coordinació entre les administracions públiques que intervenen i també entre aquestes i les entitats que treballen en aquest àmbit.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.