Avis fent de pares?

A Espanya uns 50.000 infants estan acollits pel sistema públic de protecció, perquè els seus pares no se'n poden fer càrrec i d'aquests, més de 12.000 viuen a casa d'algun familiar, especialment dels avis. Així ho recull un informe de l'ONG "Aldeas Infantiles SOS", que en el darrer any ha acompanyat a 541 nens i nenes i a 444 famílies, preocupant-se no únicament dels recursos econòmics necessaris, sinó també de l'accés a serveis com teràpia psicològica, òptica, oftalmologia, etc.

El procés d'acceptació per part dels avis té molt a veure en la forma com s'ha desenvolupat tot l'entorn familiar, més en concret de la relació bona o dolenta dels avis amb els seus fills i en la freqüència amb què els avis s'han relacionat amb els nets i també en els motius que han provocat la situació de desemparament. De tota manera als avis els preocupa sempre el salt generacional. No és el mateix fer d'avis, que fer de pares substituts d'un nen de 4 anys o d'un adolescent, sense que es noti que els anys no han passat en va i que la forma com ells van criar els seus fills no té res a veure en com els han educat els seus pares.

El més habitual és que assumeixin aquest nou paper amb un important esperit de sacrifici, perquè han de renunciar a la tranquil·litat de la vellesa, per tornar a haver d'amoïnar-se per unes criatures que estan necessitades de tot, d'atenció i d'afecte i els avis no sempre tenen el reconeixement i el suport necessaris, ni la compensació dels nets, que sovint no estan gaire predisposats a comportar-se disciplinadament, especialment quan es tracta d'adolescents.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.