A la Candelera, si el fred no li va davant, li va darrere

Malgrat que els darrers hiverns no han estat especialment freds, enguany sí que ens ha tocat abrigar-nos una mica més. És per això que avui us parlarem d’alguns orígens curiosos del vocabulari relacionat amb la roba d’abric.

Comencem pel jersei, una peça de roba que abriga, feta sovint de llana. El seu nom prové de l’illa de Jersey, al canal de la Mànega, una terra productora d’una llana molt preuada que s’enviava cap a Anglaterra al segle XVI. Era tanta l’anomenada d’aquest producte, que la gent demanava que la llana fos de Jersey, segons diuen, i al final el topònim va acabar convertint-se en un nom comú. També ens podem abrigar amb un suèter, un jersei gruixut de llana. En aquest cas, i segons el diccionari, ve del mot anglès sweater (pròpiament ‘suador’ o ‘suadora’, de to sweat ‘suar’). En canvi de la samarreta de cotó, de màniga llarga, que utilitzem com a part superior del xandall o també com a jersei esportiu, sovint amb caputxa, en diem dessuadora (no pas *sudadera).

I si un cop passada la setmana dels sants barbuts i ja en plena Candelera (2 de febrer) no fa gaire fred, potser en tindrem prou amb una rebeca, una peça de vestir exterior curta fins a la cintura, de gènere de punt i més lleugera que un suèter, que sembla que rep aquest nom per la protagonista de la pel·lícula Rebecca, que Alfred Hitchcock va dirigir el 1940.

Per saber-ne més: Paraules viatgeres, de Jordi Esteban.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.