De cap a la granja escola

Ben entrat el segle XXI les persones vivim desconnectades de la natura, especialment en zones urbanes d’Europa. Aquesta dissociació s’esdevé paradoxal a Sant Cugat si considerem les arrels eminentment rurals del municipi. El llenguatge no resta aliè a aquesta ruptura, la qual dissipa la terminologia de flora i fauna que era consubstancial a la vida rural. Com a conseqüència desconeixem el nom de molts animals del camp. Així que si no voleu haver d’ingressar en una granja escola, llegiu-vos aquestes línies.

En català oriental distingim toro (brau) de bou (l’animal castrat), mentre que l’occidental empra bou indistintament per referir-se al mascle de la vaca. L’oriental i l’occidental també difereixen en euga i egua, la femella del cavall. Un altre cas d’arrel semàntica diferent en mascle i femella el forma la parella ase/somera. Sinònims perfectes en són ruc/ruca i burro/burra.

Del porc en tenim un fotimer de noms: porc/truja o porca, marrà/marrana o verro/verra, aquest últim aplicat als animals reproductors. La cabra és un remugant, el masculí del qual admet cabró i boc. I què me’n dieu de la conilla, la femella del conill, sempre acompanyada de descendència (els catxaps o llorigons)? Si en voleu més, aviat repassarem els verbs que fem servir per denominar els sons de cada animal, perquè qui brama no esgüella.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.