A casa meva o en una...?

A tall de síntesi, assignarem la preposició a allò real i tangible, i la preposició en, a allò figurat i abstracte

Un dels debats de la gramàtica apareix a l’hora de fer servir adequadament la preposició en i la preposició a quan ens referim a llocs. D’entrada, cal remarcar que parlarem del català del Principat, perquè al País Valencià la preposició en s’utilitza gairebé en tots els casos. I explicarem la distinció entre les dues preposicions de la manera menys acadèmica possible, per no fer-nos pesats i poc atractius a ningú.

Per començar, diferenciarem els llocs físics dels llocs figurats, és a dir, aquells llocs que són reals i tangibles d’aquells altres “llocs” que són simples referències abstractes. 

Així, farem servir la preposició a quan ens referim a llocs físics: soc a casa, dorm a l’habitació, seu al costat de la taula, viu al carrer, treballa a Sant Cugat del Vallès, a França... Ara bé, si aquests llocs físics van precedits d’un determinant que comença per vocal, llavors canviarem la preposició a per la preposició en: en una casa, en aquesta habitació, en algun costat de la taula, en aquell carrer... També s’accepta la preposició en quan el nom s’escriu en plural o quan també el precedeix un quantitatiu o numeral: en habitacions de luxe, en moltes cases, en tres ciutats...

Pel que fa als llocs figurats, és a dir, quan la situació s’allunya d’un significat físic clar i s’acosta més a altres significats, com ara ‘temps, matèria, manera’..., sempre farem servir la preposició en. Vegem-ne alguns exemples: en el darrer capítol, en la situació actual, en cas que...

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem