Comencem un nou curs / L'Alegria de tornar

L'estiu, un espai preciós que per molta gent vol dir vacances, per la persona amb malalties cròniques fàcilment esdevé el pitjor temps de l'any:

I és que tot s'atura, però la Malaltia no.

I es fa palesa la solitud, l'aïllament, la tristor, l'angoixa, la por... que, inevitablement, mostren el futur des del pessimisme i la negativitat. Les esperances minven.

- No puc aplicar el que he après, perquè m'envaeix la ràbia que provoquen les limitacions que, en solitud, es tornen gegantines. On és la gent? On són les meves estones de pau, de felicitat? Només sento males notícies que fan més gran la meva malaltia i entro en un bucle infinit de foscor, de desesperança i malestar. Jo, una persona amb qualitat de vida, forta, que havia aconseguit treure el millor de mi, que havia allunyat les pors... torno a una dura realitat quan tot s'apaga per vacances. Res no té la llum d'abans i sento els sorolls dels nens a la piscina del costat... i aquí, al sofà d'aquesta habitació, sense sortida... només hi som JO i la meva Malaltia.

Però ara que comença un nou curs, només el fet de pensar que podré gaudir d'activitats, tallers, teràpies, etc. m'esperona el cos i l'ànima per enfocar la tardor on cada fulla que cau es transforma de nou en desig, desig de viure, desig de contacte, desig d'escolta i de parla, desig de respecte per un mateix i avançat el curs podré dir: Sí, objectiu assolit, desitjos satisfets!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.