Compte amb el comte, no és de conte!

Segurament esdevé en totes les llengües que hi ha paraules que s’assemblen molt quant a la pronúncia, però que no acaben de ser homòfones, és a dir, que no són idèntiques fònicament, per bé que no es troben lluny de ser-ho.

En català en tenim molts casos, però avui ens centrarem en la situació següent: tres substantius que, per culpa d’aquesta aproximació en la pronúncia, avui dia presenten confusions a l’hora de dir-los o d’escriure’ls i, per tant, el contingut semàntic sovint en queda alterat. Aquests mots són conte, comte i compte.

El terme conte, que prové del verb contar, fa referència a una narració breu o rondalla. Podem dir que contar és sinònim d’explicar o relatar i que conte és sinònim de contarella. Comte, en canvi, fa al·lusió al títol nobiliari i, per tant, defineix aquelles persones que pertanyen a la noblesa (en castellà: conde). Finalment, tenim el mot compte, que indica la determinació d’un nombre, de manera que generalment és un càlcul. Pot ser o bé la nota que sovint demanem quan volem pagar en un restaurant o bé l’inventari de diners que hi ha en tota entitat bancària. En qualsevol cas, pot ser, al mateix temps, o bé el registre de les dades personals en una xarxa social, per exemple, o bé pot funcionar com a interjecció per indicar un avís o parar atenció, com ara: Compte, no ensopeguis amb aquesta pedra!

Habitualment, confonem aquestes tres formes i, per consegüent, no les usem correctament en els diferents contextos en què poden aparèixer. Per això sentim, per exemple, *Conta fins a deu i *Porta'm el conte per pagar!, en lloc de Compta fins a deu i Porta'm el compte!; o bé *Comte, que cauràs!, per bé que hauria de ser Compte que cauràs!

Així doncs, també sentim porta’m la conta, sisplau!, o bé quina és la teva conta d’Instagram? És per això que hem d’anar amb compte, mai més ben dit, de no equivocar-nos a l’hora d’emprar aquests tres mots, perquè tendim a dir-los sense prendre en consideració els diferents significats de cadascun d’ells ni, per tant, els seus orígens: conte és ‘narració’; comte, ‘títol nobiliari’; compte, ‘càlcul, registre o interjecció d’atenció’.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.