Contes d'avis i àvies

A la classe dels lleons estaven treballant l'arbre genealògic. Al principi es pensaven que es tractava d'un tipus d'arbre, com el cirerer. Però no, es tracta d'un arbre en el qual les branques s'omplen amb els teus germans, els teus pares, els avis i les àvies.

La majoria dels nens i les nenes de la classe vivien amb els seus pares. En canvi, als avis no els veien pràcticament mai. Només tres o quatre nens vivien a prop dels seus avis. Molts eren al Marroc, com els de la Yasmine, altres a Romania, com els d'en Florin, i altres encara més lluny. Els d'un nen vivien a Hondures! I, és clar, com que eren tan lluny només els podien veure una o dues vegades a l'any, i de vegades ni això.

Al parlar dels avis tothom deia coses bones, alguns recordaven els dinars que preparava l'àvia, altres les històries que explicava l'avi... Un nen va contar que el seu avi tenia al Marroc un cotxe molt antic i molt gran, i que quan l'anava a visitar li agradava molt pujar-hi. Altres nens al parlar dels avis es van posar una mica tristos, perquè ara ja no eren aquí amb ells. Un nen li va dir a un company: «Ara el meu avi és al cel jugant a cartes amb el teu».

Com que tots estaven molt contents amb els seus avis, i tot i que avui en dia hi ha correus electrònics, videoconferències, telèfons mòbils... van decidir que escriurien una carta a mà, com les d'abans, als seus avis. Estaven segurs que els faria molta il·lusió. Així que cadascú va escriure, amb la seva millor lletra, una carta acompanyada d'un dibuix ben maco. Les van posar en sobres, hi van escriure l'adreça i les van portar a la bústia que hi ha davant de l'escola.

Alguns avis, els que viuen al poble, ja l'han rebut. Altres, els que viuen més lluny, trigaran una mica més a rebre-la. Però segur, seguríssim, que a tots els agradarà molt rebre una carta escrita amb tant d'amor.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.