La cura compartida i dignificada

El treball domèstic, la cura dels infants, de la gent gran, la cura en general està adjudicada a les dones pel patriarcat, exclòs de qualsevol anàlisi socioeconòmica. No solament no s'ha remunerat, sinó que ha estat considerat privat, aliè al món públic i no reconegut com a element fonamental per al desenvolupament humà.

El 30 de novembre de 2006 es va aprovar la 'Llei de dependència', destinada a convertir-se en la quarta pota de l'estat del benestar. Es va celebrar, però es va advertir que es continuava perpetuant la cura en la dona... Abordava, sense el pressupost suficient, la cura de les persones dependents, però no la cura en general que continua recaient majoritàriament sobre les dones.

Les dones han gestionat històricament la cura i han creat xarxes informals per donar-hi abast. Amb l'entrada de la dona al món laboral i la divisió de les famílies en unitats familiars generacionals, el sistema s'ha revelat insostenible i s'han fet palpables les deficiències en l'organització social de la cura i la manca de responsabilitat pública.

Tota mena de treball de cures continua altament feminitzat i desprestigiat, en la franja salarial més baixa i amb condicions molt precàries.

Revisar la Llei de dependència, clarificar les aportacions de cada administració, establir un copagament equitatiu, situar els usuaris al centre de l'atenció assistencial. Només així es podrà parlar d'una Llei forta, sostenible, és a dir, un autèntic pilar del benestar.

Com a societat, hem de posar les persones i les seves necessitats en el centre, i no el profit econòmic o l'especulació.

Les persones amb Alzheimer i altres demències i les famílies necessiten gaudir de la cura compartida i dignificada. Tel. AFA VO 656671227.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.