El deslletament, un final que també necessita ser sostingut

Es parla molt de l’inici de la lactància, però ben poc del seu final. I el deslletament és, sovint, una de les fases més intenses i desconcertants de tot aquest camí. No només perquè s’acaba una etapa, sinó perquè amb aquest comiat apareixen emocions profundes i, moltes vegades, contradictòries.

El deslletament pot anar acompanyat de culpa, de dubtes, de tristesa, d’ambivalència. Pots sentir alleujament i, alhora pena. Pots desitjar aquest moment i, al mateix temps, preguntar-te si ho estàs fent bé, si és massa aviat, si hauries d’aguantar una mica més. I tot això passa encara que la decisió sigui conscient, meditada i desitjada. 

En aquest procés, sentir-te acompanyada no és un signe de debilitat, al contrari. El deslletament també necessita ser sostingut. Poder posar paraules al que sents, compartir-ho amb algú que t’escolta sense jutjar i sentir-te compresa pot transformar completament aquesta vivència. Quan la culpa es verbalitza, sovint perd força. Quan les emocions tenen espai, es tornen més lleugeres.

Parlem poc del deslletament, i això fa que moltes mares el visquin en silenci, pensant que només a elles els costa. Però el deslletament no sempre ha de viure’s des del dolor, també pot ser un tancament bonic, respectuós, ple de gratitud pel camí recorregut. Un final que dóna sentit a tot el que s’ha donat i s’ha compartit.

Perquè la lactància no és només donar el pit. És un vincle, una història, un procés. I com tot procés important, el seu final també mereix temps, mirada i acompanyament.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.