Dies de pluja

Quantes vegades hem passat de la timidesa del ruixat a l’extraversió del xàfec?

Benvinguda sigui la pluja si bona falta ens fa. Es tracta d’aquella aigua beneïda que xopa els camps, a poc a poc, amarant-los del tan preuat líquid per apaivagar la sequera de camps, arbres i plantes.

Des del punt de vista semàntic, la paraula pluja també inunda el vocabulari quan parlem de les seves variants. No podem obviar que hi ha força tipus de pluja i que cadascun és designat amb una paraula diferent.

Comença a ploure, gotes menudes que gairebé no ens mullen i, fins i tot, diríem que en principi passen inadvertides; tan sols ens cal un impermeable amb caputxa. Ens referí a un lleuger xim-xim que cau sense a penes fer soroll. Més d’una vegada en devem haver dit txirimiri, tal com se sent al País Basc, perquè aquesta paraula té l’origen en l’eusquera. En canvi, en català, el mot està més relacionat amb l’onomatopeia de la pluja (xim-xim). D’altra banda, és interessant saber els sinònims d’aquesta paraula segons la zona: calabobos, plovisqueig, plugim... De fet, en castellà se’n diu sirimiri. D’aquí podem anar a parar amb facilitat a l’embarbussament que recull amb gràcia què passa quan plovisqueja: “De ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc.”

Això s’anima i la pluja es fa sentir cada cop més, ferma i segura. Un ruixat ens deixa ben xops. Sort que dura poc, molt poc, com si n’hi hagués prou per regar les plantes. Ara sí. Correm-hi tots, que la pluja es deixa veure intensament amb tot el seu poder, encara que sigui de curta durada i hi hagi intervals de cel clar.

I, finalment, cau la nit, i quan tot sembla dormir, torna a ploure amb una intensitat tronadora que esfereeix. Hi ha risc d’inundacions, un aiguat s’ensenyoreix de la terra. Ningú gosa sortir de casa. Ja no valen ni els paraigües. La pluja durarà tant com vulgui i ho podrà capgirar tot. Hi apareixeran rierades, ramblades i desbordaments produïts per l’agressivitat del diluvi o la barrumbada, per la ramassada o el xarbot, tots cosins germans del xàfec.

L’endemà, si surt el sol, recordarem amb un somriure de plugim o amb la pena de l’aiguat, el pas de la senyora pluja, que mai no ens deixa indiferents.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem