La discriminació institucional

L’existència d’una edat límit per donar sang, o per ser objecte de proves diagnòstiques com a mamografies a certes comunitats autònomes, o a no poder ser investigador principal a partir de certa edat... Aquests són alguns dels exemples d’edatisme institucional, assenyalat per experts de la plataforma la Fundació HelpAge International España, com la forma de discriminació envers les persones grans. Es tracta de la conclusió principal de l’informe “L’edatisme a Espanya. Anàlisi d’impacte segons l’Escala de l’Edatisme de l’Organització Mundial de la Salut”, elaborat per la Fundació HelpAge International España en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Universitat d’Edimburg.

Entre les principals troballes de l’estudi, realitzat a partir d’enquestes presencials a 203 persones més grans de 60 anys, revela que “la discriminació institucional és la forma d’edatisme més assenyalada per la població gran, especialment en àmbits com les polítiques sanitàries i els serveis socials. Un 62% de les persones grans considera que les polítiques públiques, com les relatives a habitatge, seguretat social o atenció sanitària, no responen a les seves necessitats. L’informe també mostra una visió crítica sobre la representació de la gent gran als mitjans i xarxes socials. El 50% dels enquestats senten que les persones grans no es representen de manera positiva. Per altra banda, l’estudi confirma que els que experimenten més nivells de discriminació per edat presenten pitjors indicadors de salut física i psicològica, nivells més grans de solitud i una menor satisfacció amb la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.