La diversitat ens fa persones úniques

Si cada persona és única, per què ens costa tant acceptar la diferència?

Tothom és únic, però el preu que paguem per ser acceptats a vegades ens fa amagar aquestes peculiaritats. Les singularitats que ens fan ser exactament qui som. És natural voler pertànyer al grup, de fet, som éssers socials i tenim la necessitat de pertinença. Quan som petits, aquest sentiment es desenvolupa dins del nucli familiar, després a l'escola, a l'institut, amb les amistats, a la feina, etc.

El que passa és que hi ha grups que no poden tolerar que alguna persona presenti una diferència massa evident. Què és el que ens falta per poder relacionar-nos amb aquestes persones? Més observació, empatia, capacitat d'adaptació, habilitats comunicatives... En definitiva, ens falten les ganes de voler apropar-nos a descobrir-la i ens sobren les pors i els prejudicis. Amb les persones amb demència, per exemple, passa això.

Arriba un moment en què sembla que siguin diferents de la resta. De fet, sí que hi ha canvis, però sobretot respecte com eren abans. Excepte això, no són tan diferents. Continuen sentint, expressant i interaccionant amb l'entorn. Tenen preferències, pensaments i emocions. Quina idea ens han venut de la demència? Creure que una persona afectada d'aquesta malaltia ja no ha de participar en la vida o només en espais ocults, és un error. Es tracta d'una persona, com qualsevol altra, que necessita sentir-se reconeguda, acceptada i part de la societat. Potser és hora que pensem per quin motiu encara hi ha col·lectius que queden a la perifèria de la comunitat. I, encara més, que considerem cap a quina direcció és la nostra contribució.. AFA VO, 656671227.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.