Economia domèstica

En economia s’alternen cicles expansius amb fases de recessió, si bé darrerament la impressió és que l’economia viu una crisi perpètua. Fem recompte: d’ençà del 2007, crisi immobiliària, crisi pandèmica, guerra a Ucraïna i crisi energètica. No sortim del foc que caiem a les brases. La focalització mediàtica en l’economia almenys ha servit per fixar termes que ens feien vacil·lar, com crisi, hipòtesi o anàlisi, que s’han de pronunciar amb una essa intervocàlica sonora però sense essa final. Justament, la crisi immobiliària va desembocar en una escalada de deute —mot masculí, com compte bancari— que va empènyer moltes famílies a posar en venda (amb de i no pas amb te), els seus habitatges perquè no podien fer front a les quotes hipotecàries.

Amb tot, les operacions de compravenda —mot compost sense guionet i lògicament també amb de— marcaven preus a la baixa, la qual cosa va fer que ni venent els immobles hipotecats es pogués satisfer el deute amb els creditors. És més, sovint ni tan sols es concretava l’operació, raó per la qual va aflorar un ingent parquet immobiliari a la venda que va propiciar l’arribada dels fons voltor —invariable en plural—, que per preus irrisoris van apropiar-se de part del sòl de nova construcció.

Ara l’economia pateix una espiral inflacionista —mot femení— desfermada per l’augment de preus de les matèries primeres i, sobretot, de l’energia, fet que presagia una recessió. Tot plegat fa que els ciutadans mirem de contenir les despeses, en especial les despeses formiga: les despeses diàries — cafè, entrepà, loteria, etc.— que a penes representen uns euros al dia però que a la llarga suposen una quantitat

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.