El que va ser el teler més gran del món

Abans d’esdevenir un museu, la Casa Aymat va acollir l’Escola Catalana del Tapís. Fins que, un cop liquidada, els seus telers van anar a parar a diferents llocs de Catalunya. Uns a Girona, d’altres a Tarragona i un de molt especial es va quedar a casa nostra.

Concretament, un de molt gran, un teler gegant. Un teler que fou construït a Sant Cugat del Vallès. I que segons deien, durant molts anys aquell teler va ser considerat com el més gran del món. Tenia deu metres i mig de llarg. El teler es va fer construir per teixir les catifes del Parlament de Catalunya. Les mateixes catifes que trepitjarien després en Francesc Macià i els diputats que van redactar l’Estatut de Núria...

Un teler que l’any 1968, Joan Miró, amb l’ajuda de Josep Royo, hi va teixir grans tapissos, alguns dels quals avui estan exposats als museus més prestigiosos del món. Un cop tancada la Casa Aymat, un jove artesà santcugatenc, Joan López, el va adquirir i el portà a un local de la Floresta, amb la idea de continuar, en certa manera, el camí de l’Escola Catalana del Tapís fent restauració. Comptava amb la col·laboració d’en Paco Minuesa.

Però la nova societat va durar poc, fins que la manca d’encàrrecs i la situació econòmica d’aquells moments els va obligar a abaixar la persiana i tancar portes. Joan López es va veure amb la necessitat de buscar ajuda per poder treure el teler del local.

Volia que l’Ajuntament es fes seu el teler per evitar que aquest acabés marxant de Sant Cugat. Es va equivocar. Eren temps difícils. I els projectes de futur que hi havia sobre la Casa Aymat no acabaven de ser clars. La situació es va anar tensant cada cop més atesa la urgència que hi havia per treure’l del local.

Fins al punt que, un bon dia, desesperat com estava, en Joan López va decidir matar el teler. Va agafar una serra mecànica i amb llàgrimes als ulls el va fer miques. D’aquella manera tan desafortunada es va acabar el mite del teler més gran del món.