L’esport és cosa de tots

Que l'esport és cosa de tots ha deixat de ser un mantra institucional per esdevenir una realitat. Ara bé, la pràctica esportiva s'ha d'ajustar a la realitat de cadascú. És per això que cal adaptar la pràctica esportiva a les persones amb discapacitat.

Precisament aquesta premissa origina els esports adaptats: pràctiques esportives en què s'intervé, bé modificant disciplines existents, bé creant-ne d'específiques (com l'hoquei interior) a fi que les puguin exercir persones amb discapacitat. En són exemples el bàsquet amb cadira de rodes, el futbol per a persones cegues i l'handbol adaptat, on els jugadors, segons si sofreixen discapacitat motora, visual o intel·lectual, es desplacen amb cadira de rodes, utilitzen una pilota sonora o fan les accions d'acord amb les seves possibilitats.

La boccia, en canvi, és un esport creat específicament per a persones amb cadira de rodes que han de llançar sis boles de cuir. Per la seva part, al golbol hi juguen dos equips de tres jugadors amb deficiències visuals que han d'introduir a la porteria rival una pilota sonora fent-la rodolar per terra.

Per acabar, també hi ha les anomenades proves motrius, pensades per a participants amb un grau elevat de discapacitat intel·lectual a fi que millorin la psicomotricitat, la salut, les habilitats socials i l'autoestima.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.