L’estàndard oral flexible, exemples

Aquest model flexible, composicional i polimòrfic que prescriu la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana es fonamenta en els criteris amb què es delimiten les prescripcions circumscrites a l’àmbit general de les aplicables a l’àmbit restringit, d’una banda, i en la consideració de registre formal i informal, de l’altra.

Així, s’hi considera de l’àmbit general qualsevol tret lingüístic vigent almenys en dos dels cinc dialectes geogràfics (septentrional, baleàric, central, nord-occidental i valencià). Mentre que són propis d’un àmbit restringit els trets d’un dialecte que gaudeixen de prestigi en el seu àmbit i que, per tant, són recomanables en adreçar-nos a un auditori lingüísticament uniforme. 

Quant al vocalisme, un exemple pràctic d’aquesta matisació és la consideració d'àmbit general de les reduccions sistemàtiques en posició àtona: patir, pronunciada amb a (parlars occidentals) o amb vocal neutra (parlars orientals); pesar pronunciada amb e (parlars occidentals) o amb vocal neutra (parlars orientals).

Una altra mostra d’aquest polimorfisme el trobem en l’ús de l’article: són admissibles en l’àmbit restringit (parlars nord-occidentals i alguerès) —només en registre informal— les formes lo, los (per el, els).

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.