L’ús de ‘fer’ i ‘donar’

En català hi ha qüestions d’ús d’alguns mots i expressions que costa de tenir-les clares. En són exemples el dilema ser i estar o l’afer per i per a. I és amb voluntat didàctica que avui us presentem un altre cas de dicotomies fratricides: amb tots vostès, l’ús dels verbs fer i donar en fraseologia i locucions!

D’entrada, hi ha usos prou clars, com quan el verb donar indica una transferència d'una entitat a una altra provocada per un subjecte que controla l'acció: donar una bufetada, un cop de puny; donar l'enhorabona, el condol... Sota aquest argument també diem donar una ullada o un cop d'ull i, fins i tot, donar una festa, ja que el subjecte és qui controla l’activitat.

En canvi, si aquest element animat no controla l’acció i n’és el receptor, llavors caldrà emprar fer: els caragols em fan fàstic, em fa la impressió que aprovarà, li fa ràbia tacar-se, et fa vergonya parlar en públic... 

Finalment, hi ha exemples d’ús indistint de donar i fer, ja que no hi ha canvi de significat: fer (o donar) escac al rei; fer (o donar) gelosia; fer (o donar) ombra; fer (o donar) la volta; fer (o donar) classe; fer (o donar) un concert...

Una cosa és clara: amb els anys de fraseologia en català, en tenim per donar i vendre’n!

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.