Fer una pausa

Pausa per a repensar quin és el paper de la reflexió en l’educació. Vivim un temps de vertigen, en el qual la immediatesa de la presa de decisions, de transmissió de les informacions, de canvis en l’escala de valors ens sotmeten al ritme embogit del pèndol que es mou entre l’acció i la reacció. Entre acció i reacció convé prendre el temps idoni de reflexió que asseguri que la decisió no és precipitada, que el canvi de valors no generi incertesa, que la informació sigui fiable i contrastada.

Cal aprendre a filtrar el temps i donar-nos l’espai per reflexionar abans de respondre. Si reclamem immediatesa i tot es converteix en emergència, llavors correm el risc de substituir el judici reposat per la improvisació, i la prudència per la pressa.

Fer una pausa enmig del soroll no vol dir quedar-se enrere. Vol dir guanyar perspectiva. Quan deixem un temps per la reflexió, ens assegurem que: les decisions no siguin mogudes només per l’ansietat del moment; les informacions que ens arriben passin pel filtre del contrast i la verificació; els canvis en l’escala de valors no es tradueixin en incertesa, sinó en adaptació madura i compartida.

Aquesta pausa és un acte de responsabilitat amb nosaltres mateixos i amb els altres. És posar consciència en un món que ens convida a reaccionar instantàniament, sovint sense mesurar les conseqüències.

Per cultivar aquest temps de reflexió no cal imaginar grans rituals de saviesa. Petits gestos quotidians poden ajudar-nos a restituir el temps i a resistir la tirania de la urgència: dedicar uns minuts a respirar abans de respondre un missatge que ens altera; contrastar una notícia abans de compartir-la, preguntar-nos no només què fem, si no per què ho fem; donar-nos el dret a ajornar una decisió quan les emocions encara són massa vives.

Vivim en un món que ens empeny a estar sempre atents, accelerats i disponibles. Però la qualitat de les nostres decisions, relacions i projectes depèn sovint d’aquest espai intermedi: ni acció compulsiva, ni reacció irreflexiva. El vertigen del nostre temps es pot domesticar amb la serenor de la reflexió.

Enmig del pèndol constant, la pausa és el punt d’equilibri que ens permet orientar-nos millor i habitar el present amb més claredat i confiança.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.