El Gall del Monestir

"Una vegada va veure que un noi, que es deia Berenguer de Saltells, s’havia enfadat amb l’abat Arnau Ramon de Biure"

Sabeu que a dalt del Monestir hi ha un gall de ferro? Doncs aquest gall, fa molts anys, era de veritat. Estava viu i des de dalt del campanar veia tot el que passava a Sant Cugat. Una vegada va veure que un noi, que es deia Berenguer de Saltells, s’havia enfadat amb l’abat Arnau Ramon de Biure, que era l’amo i senyor del Monestir. Sabeu per què? Perquè l’abat va rebre uns diners que eren part de l’herència de la família d’en Berenguer. Quan aquest va tornar a Sant Cugat, els va reclamar com a seus. Per aquest motiu es van barallar moltes vegades:

—Dona’m els meus diners! —li feia en Berenguer. 

Però l’abat Biure li deia que no, que no els hi volia donar, que els necessitava per acabar de construir el Monestir.     

—Mira  que si no me’ls dones, m’enfadaré molt, eh?

—I què em faràs? —li deia l’abat Biure.

—Doncs et faré molt mal!

Mentre els dos homes discutien, el gall se’ls mirava des de dalt del campanar i estava molt trist per què no li agradava gens el que estava veient.

Al cap d’uns dies, en Berenguer va tornar al Monestir per reclamar, un cop més, els seus diners a l’abat. Sabeu què va fer? El va matar d’una punyalada. Aleshores el gall del Monestir es va posar a cridar:

—Quiquiriquic! Quiquiriquic! Quiquiriquic!

I tant va cridar que se’l sentí per tot el Vallès i més enllà. La gent del poble va anar cap al Monestir per saber què havia passat. Quan van veure que l’abat Biure era mort es van enfadar molt amb en Berenguer i el van fer fora del poble. Així que marxava, tothom li deia que no tornés mai més.

Al cap d’un temps, en Berenguer es va morir de gana i de set, perquè quan anava a una font a beure aigua, no en rajava. I quan es posava el pa a la boca per menjar, es convertia en una pedra.

Des d’aquella nit no se’n va saber res més del gall. Van passar els dies i els mesos i la gent del poble n’hi va fer posar un de ferro que malgrat no cantava era tan bonic com el que hi havia abans. 

I com que el gall emmudí, el conte s’acaba aquí.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem