De geografia i excursions

A Catalunya, com en la resta de la Península, hi abunda el relleu elevat en detriment de les zones planes, amb permís del pla de Lleida i de la plana de Vic. Aquesta singularitat dona lloc a formacions de morfologia diversa que, com tot allò del nostre entorn, hem batejat.

Comencem per les elevacions modestes, els turons; un turó és «una elevació del terreny que, en general, no supera els 100 m des de la base fins al cim». Segons la zona també es pot anomenar altet, lloma (caracteritzada per una forma més arrodonida), serral o muntanyola. Per la seva part, un pujol és un puig petit, és a dir, una «elevació del terreny, més o menys empinada i formant cim que sobresurt de l’àrea circumdant», tant si aquest terreny es tracta d’una plana com d’un massís muntanyós. Tossal en seria un sinònim.

Cal matissar també què és un massís, «un «conjunt muntanyós definit per les seves formes pesants, per una altitud moderada i la manca d'una direcció definida». Es distingeix de la serra pel fet que aquesta té una cresta allargada i no és tan prolongada com el massís, ja que no arriba a formar un conjunt. Més àmplia encara que el massís és la serralada, «un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample»; en tenim exemples de gran anomenada com l'Himàlaia, els Alps i, a casa nostra, els Pirineus i la serralada Prelitoral.

En serralades escarpades és habitual trobar-hi cingleres, conjunts de cingles. Però què són, els cingles? Doncs espadats de roca al cim o al pendent d'una muntanya. Un espadat és un precipici que ocupa el lateral d’una muntanya o d’un penya-segat. Per contra, una coma és una depressió més o menys profunda i plana situada en una muntanya.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.