La hac: quan sona el que no sona

Si ens passegem per l'alfabet català a la recerca d'una lletra curiosa, sens dubte, una de les que més ens sorprendrà és la hac. Per començar aquesta lletra ha hagut de patir i encara pateix perquè l'anomenin pel seu nom. El poder de la seva homònima castellana és molt gran i sovint s'ha de sentir dir com ella.

Però un cop resolt aquest primer entrebanc, en vindran força més. Sempre hem sentit dir que la hac no sona, que és muda, i és aquí quan ella s'alça per protestar: "No! A vegades sono, això sí, una mica guturalment." Què me'n dieu, de les onomatopeies ha! ha! ha!, per demostrar que us fa riure alguna cosa? I dels riures burletes o irònics com he! he! o hi! hi!? Aquesta hac, anomenada aspirada, s'ha de reivindicar, ja que apareix en altres paraules com la interjecció ehem o halar, paraula popular que ens ha arribat del caló. No s’hi val, doncs, a escriure ja, ja* ni je, je*, perquè reproduiríem un altre so palatal, com a jardí o jeep.

Altres curiositats d'aquesta lletra, que no deixa de bocabadar-nos, tenen relació amb paraules que venen d'altres llengües; més concretament anglicismes i arabismes: haixix, Bahrain, hoquei o handbol... Totes aquestes hacs no sonen. Per tant, ja ho sabeu, soni o no, tingueu-la en compte, la hac.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.