Hi ha més vida

La vida va passant tranquil·lament fins que de sobte, quan menys t'ho esperes, un dia es trastoca. Es trastoca i et toca el que no voldries mai per tu ni per cap dels teus, més ben dit, que no voldries per ningú, ni tan sols que existís en aquest món.

I et desmunten. I et desmuntes.

Per començar, no saps ni com dir-ho als que t'estimen i t'estimes, quasi et fa més maldir-ho a ells, que el que t'ha fet a tu quan ho has sabut. Penses, i és cert, que encara et necessiten, que els vol veure créixer que vols estar amb ells, i se t'apareix un oceà de dubtes sobre què serà el que et passarà a partir d'ara.

Després, et trobes els savis que venen i et donen consells inventats, els que no volen sentir la maleïda paraula CÀNCER i et diuen que això rai, que no és res... ja veuràs... i tu cada cop t'encongeixes més i et sents més petita davant d'un gegant que creus cada cop més gran.

Però malgrat tot això resulta que finalment tens la sort de topar-te amb alguna persona, amiga o coneguda que ha passat pel mateix, i et parla d'una fundació o associació, en fi, d'una entitat dedicada als malalts com tu, als oncològics i també als que viuen amb moltes altres patologies, que pateixen malalties cròniques, i se t'obre el cel. Allà ets un més de tants, ja no et sents sol, t'ajuden a afrontar-ho i amb ells assimiles la nova realitat.

Acceptes que la vida segueix i la gaudeixes igual o més que abans perquè, de sobte, t'adones de la quantitat de coses que hi ha qui ara valores i que abans s'escapaven als teus sentits: una xerrada amb algú, embadalir-te amb un ocellet que tens la sort de trobar per la ciutat, una flor, un avi que t'explica una història de quan era jove, un núvol encisador, una posta del sol, etc.

Totes aquestes coses ja hi eren, però se t'escapaven. En realitat aprens a viure la VIDA amb totes les lletres i ben majúscules.
 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.