Identificar el mutisme

Les persones que pateixen mutisme es mantenen en silenci davant determinades situacions; les causes poden ser diverses i s’activen de forma voluntària o com a conseqüència d’una condició que s’escapa de seu control.

En funció de quines siguin les competències afectades del nen, el mutisme es pot classificar en dos tipus. Alhora, cadascun d’aquests pot dividir-se en dos subtipus.

Retard en l’aparició del llenguatge

• Retard pur de la parla. És el trastorn que afecta un nen quan presenta poca maduresa en les habilitats motores de la parla (tartamudeja, fa alteracions fonètiques, no pronuncia bé certes lletres...).

• Retard simple del llenguatge. Les confusions del petit no només poden ser tipus fonètic, sinó també semàntic, morfològic, etc.

Mutisme adquirit

• Mutisme total. Quan el nen pateix la desaparició total del llenguatge parlat. Pot ser progressiva o sobtada. És el tipus més greu, i pot estar relacionat amb trastorns psiquiàtrics, com ara depressió.

• Mutisme selectiu o electiu. La parla del petit queda inhibida completament, però només en determinades situacions socials, com ara l’escola. El nen segueix tenint una total comprensió del llenguatge. Molts casos es donen davant certs mestres o desconeguts.

Un dels problemes importants que pot comportar el mutisme és la timidesa excessiva i, finalment, l’aïllament social.