Intolerància a la intolerància

S’observa un increment notable en conductes intolerants, tant en l’àmbit públic com en el privat. Observem com les reaccions hostils, les discussions sense sentit i la poca paciència davant la diferència s’han convertit en una realitat quotidiana. Una possible explicació la podem trobar en el concepte de corrosió del caràcter que comporta viure en un entorn poc confortable.

Quan l’individu es troba sotmès a exigències màximes i les compensacions són mínimes, la seva capacitat de resistència emocional disminueix. Amb estímuls relativament baixos, es produeixen reaccions desproporcionades. La pressió, tant interna com externa, circula per un camí de dos sentits: la societat exigeix més de cada persona, però aquesta percep que rep menys a canvi, i això genera frustració i irritabilitat.

Cada vegada hi ha menys espai per a l’espontaneïtat, per a la llibertat d’actuar sense presses ni expectatives. El ciclista que vol circular tranquil per la ciutat, la persona que bada pel gust de badar o el grup de gent que es retroba amb soroll i alegria, poden ser vistos com una molèstia en comptes de com una expressió de vida i diversitat.

Educar en la tolerància, la paciència i l’empatia no només és una qüestió de valors, sinó també una necessitat per a la salut mental col·lectiva. La intolerància és símptoma d’una societat que no sap gestionar la seva pròpia pressió i que ha perdut la capacitat de gaudir de la diversitat i la llibertat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.