La lactància no sempre és instintiva

Quan neix un nadó, sovint imaginem que la lactància fluirà de manera natural. Però la realitat és que requereix aprenentatge, paciència i, sobretot, suport. Dolor, dubtes, pors... És normal sentir-se desorientada. En aquests moments comptar amb informació fiable i una xarxa de suport pot marcar la diferència.

Però la lactància sempre és cosa de dos: mare i nadó. Sense nosaltres no hi ha lactància. I per això és fonamental escoltar-nos, respectar els nostres ritmes i donar-nos temps per trobar el nostre camí. Les mares tenim un paper imprescindible en aquest procés, i reconèixer les nostres necessitats ens ajuda a viure la lactància de manera més conscient i plena. Sovint, la clau no és només acumular informació, sinó també permetre’ns sentir, confiar i gaudir del vincle que estem creant.

Compartir aquest moment vital amb altres dones que han passat o estan passant per aquesta experiència pot marcar la diferència. Saber que no estem soles ens dona força i confiança. A vegades, només cal un gest, una mirada que sosté sense jutjar o unes paraules que ens recordin que ho estem fent bé. Aquesta sensació de no estar soles i d’estar acompanyades ens proporciona una gran calma i ens permet gaudir de la lactància amb més serenitat.
Rodejar-se d’un entorn que ens escolti i ens sostingui ens permet viure la lactància d’una manera més plàcida i conscient. I això ho canvia tot.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.