Les categories de jocs

El joc és part del nostre patrimoni evolutiu, és fonamental per a la salut i ens ofereix oportunitats per practicar i perfeccionar les habilitats necessàries per viure en un món complex.

Tot i que el joc està present en un ampli ventall d’espècies dins del regne animal, el joc social és més destacat en animals amb un neocòrtex gran. El joc proporciona a l’animal i als humans, habilitats que els ajudaran en la supervivència i la reproducció. L’acumulació de nous coneixements es basa en l’aprenentatge previ, però l’adquisició de noves habilitats es veu facilitada per interaccions socials i sovint lúdiques.
Hi ha diferents tipus de joc, que poden estructurar-se segons la seva seqüència de desenvolupament:

• Joc d’objectes:

Aquest tipus de joc es produeix quan un infant explora un objecte i aprèn les seves propietats. El joc d’objectes progressa des d’exploracions sensòries i motores primerenques, fins i tot l’ús de la boca, fins a l’ús d’objectes simbòlics (per exemple, quan un nen utilitza un plàtan com a telèfon) per a la comunicació, el llenguatge i el pensament abstracte.

• Joc físic:

El desenvolupament de les habilitats motores en la infància és essencial per promoure un estil de vida actiu. Aprendre a cooperar i negociar promou les habilitats socials crítiques. A més, el joc físic no dirigit, permet als nens prendre riscos en un entorn relativament segur, que afavoreix l’adquisició d’habilitats necessàries per a la comunicació, la negociació i l’equilibri emocional, i fomenta el desenvolupament de la intel·ligència emocional.

• Joc a l’aire lliure:

El joc a l’aire lliure ofereix l’oportunitat de millorar les habilitats d’integració sensorial.
En aquest cas, l’estona d’esbarjo a l’escola es converteix en una part essencial de la infància. No és d’estranyar que els països que ofereixen més esbarjo als nens petits mostren un major èxit acadèmic entre els nens a mesura que maduren.

• Joc simbòlic:

Aquest tipus de joc es produeix quan els nens experimenten amb diferents rols socials de manera no literal. Jugar amb altres nens els permet negociar “les regles” i aprendre a cooperar.
En definitiva, el joc és fonamental per al desenvolupament dels infants, i facilita la progressió des de la dependència a la independència, i des de la regulació parental fins a l’autoregulació.