Una llengua resilient

Al llarg de la història, el català ha fet via amb molts entrebancs fins a arribar a ser més que una simple llengua

Al llarg de la història, el català ha fet via amb molts entrebancs fins a arribar a ser més que una simple llengua, tot transformant-se en bandera d’un poble que vol ser, sentir i pensar en català.

El català ve del llatí vulgar i es consolida com a llengua literària a l’edat mitjana, entre els segles X i XII; i, com les altres llengües llatines, evoluciona de manera independent per donar identitat i cultura a un territori.

Al segle XII ja hi ha textos escrits en català que demostren com es feia servir en la vida quotidiana i a l’administració en tota l’extensió de l’antiga Corona d’Aragó. En aquest període, el català era la llengua oficial dels territoris de la Corona i a través de l’administració es va plantejar tot un conjunt de lleis civils, comercials, mercantils i marítimes que van regir els dominis del Mediterrani fins a mitjan segle XVIII.

El català, doncs, va emprendre un camí propi i va donar una identitat a qui l’ha parlat al llarg dels segles. La cultura, la gastronomia i la religió han estat factors clau en la supervivència del català. Tot i que conviu amb una altra llengua romànica dominant, el castellà, i malgrat les adversitats del segle XX, el català no ha perdut la identitat ni la força; ans al contrari, al segle XXI viu un renaixement i va adquirint una interculturalitat característica que li permet ser una eina de cohesió i connexió amb la cultura del territori, i així atorga una nova identitat cosmopolita per a les persones nouvingudes que han decidit viure en català.

En conclusió, podem afirmar que el català és una llengua que simbolitza la supervivència, la resiliència, i que pot superar qualsevol dificultat, i aquestes característiques, sens dubte, també representen la gent que ha lluitat per mantenir viva l’herència, cultura i identitat.

Avui, tot aquest esforç dels catalans per conservar la identitat adaptant-se al context sense perdre de vista l’horitzó és pura valentia i cal donar-los les gràcies per deixar-nos aquest llegat: una llengua viva que reneix i es reinventa en un món cada cop més connectat.

Article redactat per Carlos Cardona, Jamileth Diaz, Silvia Martin i Marte Ulvedal, alumnes del Servei Local de Català

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem