El llop: un udol en forma de relat

Els relats, a vegades, són com udols solitaris que perduren enmig d’un bosc

Els relats, a vegades, són com udols solitaris que perduren enmig d’un bosc. En aquesta ocasió, Óscar Poza, alumne del Servei Local de Català de Sant Cugat, ens ha encisat amb una proposta breu però colpidora. El protagonista del microrelat és un llop que desperta por i respecte, però que alhora s’alça com a símbol de resistència i dignitat. És una figura carregada de tensió i bellesa salvatge, que ens deixa amb una imatge final impossible d’oblidar.

El llop

Va baixar del bosc quan la neu ho va cobrir tot. No va atacar, ni fugir. Només avançar, amb la fam clavada als ulls.
Els cérvols li van cridar “assassí”. Els ocells van alçar el vol. Els senglars li van mostrar les urpes. “No hauries d’haver vingut”, van dir tots.
Els homes el van acorralar a la plaça. L’observaren, esperant que es llancés, que els donés la raó. Però ell només els va mirar. El llop no va abaixar el cap. Va caminar cap a la plaça deixant petjades vermelles a la neu. La gent es va ajuntar fent cercles amb pals i forques.
Llavors ell va alçar el musell i va udolar. No va ser un udol solitari. Va ser un crit esgarrifós, ple de fam i de ràbia.
I des del bosc, des dels turons, des de les ombres, la nit va omplir-se de dents.
Aquella nit, la seva bandada va menjar.

Aquest microrelat és un exemple brillant de com, en el Concurs de Microrelats de Cugat Mèdia, cada text pot contenir un món sencer: íntim, punyent, poètic o salvatge. A banda, és també la mostra palpable de tot el que es pot arribar a escriure i transmetre amb una bona orientació i un bon domini de la llengua catalana.

Óscar Poza, com tants altres alumnes del Servei Local de Català de Sant Cugat, demostra que aprendre català no és només adquirir una eina de comunicació, sinó també descobrir una potent eina d’expressió artística. La seva capacitat de construir imatges, emocionar i colpir el lector evidencia com la llengua pot ser un vehicle creatiu que transcendeix l’aprenentatge formal. A propòsit de textos literaris com aquests, podem afirmar que escriure en català no és només parlar bé: és trobar-hi un lloc on expressar-se i connectar amb els altres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem