Maji (Premi Gall del Monestir, accèssit Cresta)

Era negra nit, ni els estels ens il·luminaven; feia uns instants que el motor s’havia aturat, el silenci era pràcticament total, tan sols el soroll de les onades repicant sobre les fustes malmeses de la barca. Cinquanta o seixanta persones, no ho recordo ben bé, en aquell limitat espai i més de tres dies esperant arribar a algun lloc.

De cop i volta, algú var distingir la costa. Començava a clarejar. Les ganes, les presses i els nervis varen sorgir en cada un de nosaltres. Ma mare ens va agafar a ma germana i a mi, pràcticament esclafant-nos amb els seus braços. La barca va començar a moure’s d’un costat a l’altre, la gent cridava i saltava a l’aigua. No recordo res més, sols que un home em va arrossegar per la sorra i em vaig queda adormida.

De tot això fa més de quinze anys. Quinze anys sense la meva mare ni la meva germana. Soc una supervivent, una supervivent amb sort. Una carrera, família, casa, què més puc desitjar? Però de tant en tant em pregunten per què aquest viatge? Aquest viatge tan perillós que fins i tot es pot perdre la vida. Vivia en una zona estèril de terra rogenca i polsegosa, una cabana feta de pedres i troncs secs.

Una cabra ens donava llet, el meu pare feia feines d’un poblat a un altre, ma mare, la meva germana i jo cada dia, quan despuntava el dia, agafàvem uns estris de plàstic i caminàvem, caminàvem i caminàvem per recollir aigua d’un pou, un pou d’aigua bruta, d’on bevia tothom, fins i tot les bèsties. Carregades tornàvem a la cabana per recollir llenya i fer una sopa d’aquella aigua sorrenca. I així dia rere dia. Fins que el meu pare no var tornar d’una d’aquelles feines, possiblement ferit per un escurçó. Aquell instant va ser el desencadenant del nostre viatge.

És per tot això que crec fermament que la meva vida està lligada a l’aigua, la família, la subsistència, la necessitat, la supervivència; aquesta aigua que és necessària, que et dona la vida i altres cops te la treu.

Possiblement per això els meus pares, intuint el meu destí, em van posar de nom Maji, que en swahili vol dir «aigua».

 

Texte: Enric Ciurana Morales (Badia del Vallès)

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.