Mare, pare… ara necessito triar com vull viure

No és un crit de rebuig ni una ruptura. És una expressió honesta que neix del respecte profund. Hi ha admiració pel camí que els progenitors han construït, per l’esforç i els valors transmesos. Però aquell camí va ser una elecció pròpia, i ara arriba el moment que cada persona pugui construir la seva vida.

Sobre això, cal dir que, gràcies a una criança sostenible, basada en el respecte i l’escolta, s’ha desenvolupat la capacitat d’autonomia, de reflexió i de decisió. I és precisament per això que sorgeix la necessitat de triar, d’explorar i, si cal, d’equivocar-se.

En aquest sentit, podem afegir que no es rebutja l’herència emocional, sinó que es reformula. No es busca trencar vincles, sinó trobar el propi espai. És un pas natural i saludable en la construcció de la identitat.

Aquest procés, sovint silenciós i invisible, té un fort impacte en la salut emocional. Sentir-se lliure per decidir i ser escoltat sense judicis és clau per a un desenvolupament sa i equilibrat.

A tall de conclusió podem dir que acceptar aquesta etapa amb comprensió i acompanyament és també un acte d’amor: aquell que dona la mà sense imposar. I, a mesura que vagi passant el temps i avancin els anys, es reconeixerà com un llegat valuós: durant la infantesa no només es va rebre amor, també es va rebre llibertat per ser.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.