Mites al voltant de les persones grans (II)

La setmana passada vam parlar de mites al voltant de les persones grans, a partir d'un article de Coral Omatell, de la Universitat de Girona. Titulat «Estereotips i prejudicis». El primer mite que vam desmitificar va ser el que diu que «La majoria de les persones grans viuen en països desenvolupats».

Avui en desmitificarem alguns altres, que l'autora basa sempre en estudis publicats.

Mite 2. «Tots els ancians s'assemblen».

No. El col·lectiu envellit és un grup molt diversificat. Les diferències biològiques individuals solen ser més grans en persones grans que en joves, ja que a mesura que ens fem grans duem un equipatge amb totes les experiències que hem acumulat al llarg dels anys.

Mite 3. «Els homes i les dones envelleixen d'igual manera».

No. Els homes i les dones envelleixen molt diferent. La dona acostuma a viure més anys, però una vida més llarga no equival a una vida més saludable, ja que les dones tendeixen a patir més malalties associades precisament a l'edat (diabetis, hipertensió, incontinència, artritis...).

Mite 4. «Les persones grans són fràgils».

No. Perquè la majoria són capaces de fer les activitats de la vida diària a l'hora i a més desenvolupar un paper actiu a la vida comunitària.

Mite 5. «Els ancians necessiten atenció constant».

No. La gran majoria de les persones envellides es poden cuidar de forma autònoma i independent. Els qui necessiten atenció diària constitueixen una minoria.

Mite 6. «La gent gran no té res a aportar».

No. En realitat fan moltes aportacions a familiars, societats i economies. Una capacitat funcional en disminució no és sinònim d'incapacitat laboral i més tenint en compte i valorar els treballs voluntaris que fan.

Seguirem la setmana vinent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.