La raó és que quan els establim ens falta un requeriment essencial de tot compromís ambiciós: la resposta a la pregunta “Per què?”.
Si ens aturéssim a preguntar “Per què aquests propòsits són importants per a mi?” ens adonaríem que gairebé tots venen d’un lloc anomenat “hauria de”. És com si ens estiguéssim renyant pels nostres errors i ens diguéssim: “Fes-ho millor l’any que ve!”.
Ja sabem que podríem estar més en forma, estalviar més diners, i ser més responsables... Però plasmar-ho en accions costa més.
Així que, en comptes de marcar-nos propòsits, per què no intentem una cosa més connectada amb qui som?
Comencem fent-vos aquestes preguntes:
• Què és el que més vull en la meva vida i carrera professional? Imaginem la vida i el treball que volem, no només els canvis que volem fer en ells.
• Si em donés permís per somiar molt, quin tipus de vida i carrera m’imaginaria? Ara ens donarem aquest permís. És només un exercici mental.
• Què em separa de la vida i carrera que imagino? “Potser he de deixar aquest lloc i traslladar-me. Potser necessito tornar a estudiar una carrera”. Aquests objectius semblen enormes i desmotiven. Deixem que es converteixin en realitat en la nostra imaginació. Més tard els convertirem en realitat.
• Quines persones em donen suport i quines em treuen l’energia? “M’envoltaré de gent que m’apreciï”. Tenir la gent equivocada al nostre voltant ensorrarà els nostres somnis.
• Com puc valorar-me per la dura feina que faig cada dia? Reforcem-nos i motivem-nos cada dia fent-nos afirmacions en veu alta: “Ho estic fent bé i sempre estic millorant”. “Tot el que experimento m’ensenya alguna cosa important”. “Tot el que necessito per superar-me és creure que mereixo la vida i carrera que desitjo”.
Font: Euroresidentes.com
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok